Sancholovesarts
@sancholovesarts.bsky.social
Fotògraf i graduat en història de l'art. Totalment desaprofitat professionalment.
De Sueca 🇩🇰
www.sancholovesarts.es
De Sueca 🇩🇰
www.sancholovesarts.es
Quan en una entrevista una política solta un bulo, l’obligació de la periodista que està entrevistant-la deu ser desmentir-lo allí mateix. Si no, la periodista es converteix en un element al servei del discurs de la política entrevistada.
September 30, 2025 at 12:49 PM
Quan en una entrevista una política solta un bulo, l’obligació de la periodista que està entrevistant-la deu ser desmentir-lo allí mateix. Si no, la periodista es converteix en un element al servei del discurs de la política entrevistada.
“No other land” (2024). Hi ha moments que la visió d’aquest documental es fa insuportable. La maldat israeliana, el colonialisme supremacista, la barbàrie i la violència és inhumana. Maleïts sigau tots els que esteu d’acord amb l’etno-estat depredador. Fa falta tindre l’empatia d’un psicópata.
September 21, 2025 at 2:18 PM
“No other land” (2024). Hi ha moments que la visió d’aquest documental es fa insuportable. La maldat israeliana, el colonialisme supremacista, la barbàrie i la violència és inhumana. Maleïts sigau tots els que esteu d’acord amb l’etno-estat depredador. Fa falta tindre l’empatia d’un psicópata.
“Couleurs de l'incendie” (Clovis Cornillac, 2022). Una història de revenja contada de manera molt freda. Es noten els euros que s’han invertit, l’ambientació és de 10 però li falta passió. No transmet res. L’actriu principal sembla que no té sang en les venes. Pel•li per passar el ratet i au.
August 24, 2025 at 4:44 PM
“Couleurs de l'incendie” (Clovis Cornillac, 2022). Una història de revenja contada de manera molt freda. Es noten els euros que s’han invertit, l’ambientació és de 10 però li falta passió. No transmet res. L’actriu principal sembla que no té sang en les venes. Pel•li per passar el ratet i au.
“Kneecap” (Rich Peppiatt, 2024). La història d’un grup de rap que canta en gaèlic, interpretada per ells mateixos. Musical gamberro i colorista. Un regal per a tots aquells que parlem llengües minoritzades. Tots units en la mateixa lluïta contra la discriminació i la imposició.
August 16, 2025 at 1:07 PM
“Kneecap” (Rich Peppiatt, 2024). La història d’un grup de rap que canta en gaèlic, interpretada per ells mateixos. Musical gamberro i colorista. Un regal per a tots aquells que parlem llengües minoritzades. Tots units en la mateixa lluïta contra la discriminació i la imposició.
“Otto; or Up with Dead People” (Bruce LaBruce, 2008). Cinema queer amb zombies gais. És una proposta de metacinema curiosa però prou confusa, ja que hi ha moments en que no saps si el que veus forma part de la història d’Otto o és de la pel•lícula porno-gore que s’està rodant com a part de l’acció.
August 15, 2025 at 1:25 PM
“Otto; or Up with Dead People” (Bruce LaBruce, 2008). Cinema queer amb zombies gais. És una proposta de metacinema curiosa però prou confusa, ja que hi ha moments en que no saps si el que veus forma part de la història d’Otto o és de la pel•lícula porno-gore que s’està rodant com a part de l’acció.
“Madrid” (Basilio Martín Patino, 1987) és un documental hilvanat al voltant d’una lleugera trama de ficció dramatitzada. Mostra imatges reals de Madrid durant la Guerra Civil i també durant els 80. El seu valor com a document històric i social és impagable.
August 14, 2025 at 11:44 AM
“Madrid” (Basilio Martín Patino, 1987) és un documental hilvanat al voltant d’una lleugera trama de ficció dramatitzada. Mostra imatges reals de Madrid durant la Guerra Civil i també durant els 80. El seu valor com a document històric i social és impagable.
La Porta de l’Almoina de la catedral de València és l’exemplar més meridional de la coneguda com Escola de Lleida.
August 13, 2025 at 8:30 AM
La Porta de l’Almoina de la catedral de València és l’exemplar més meridional de la coneguda com Escola de Lleida.
“La paura” (R. Rossellini, 1954) narra com una dona infidel és víctima d’un xantatge. Film de primers plans i molt de llenguatge no verbal. La Bergman no pot estar més elegant, més bona actriu i més ben il•luminada. Llàstima dels 30 segons finals del film que pareixen un pegot.
August 12, 2025 at 1:07 PM
“La paura” (R. Rossellini, 1954) narra com una dona infidel és víctima d’un xantatge. Film de primers plans i molt de llenguatge no verbal. La Bergman no pot estar més elegant, més bona actriu i més ben il•luminada. Llàstima dels 30 segons finals del film que pareixen un pegot.
“Lola” (A. Legge, 2022) és un curiós film experimental rodat com si fora una pel•lícula amateur dels anys 40 trobada en una casa abandonada. La fotografia en BW és molt xula, però tot es desenvolupa molt atropelladament i els personatges no acaben de cuallar. Potser massa centrada en l’estètica.
August 10, 2025 at 5:59 PM
“Lola” (A. Legge, 2022) és un curiós film experimental rodat com si fora una pel•lícula amateur dels anys 40 trobada en una casa abandonada. La fotografia en BW és molt xula, però tot es desenvolupa molt atropelladament i els personatges no acaben de cuallar. Potser massa centrada en l’estètica.
“Riefenstahl” (Andres Veiel, 2024) és un documental centrat en l’aspecte personal i ideològic de la cineasta més famosa de l’Alemanya nazi. Mostra, de manera neutra, gran quantitat de documentació audiovisual sobre ella, deixant a l’espectador la llibertat de treure les seues pròpies conclusions.
August 6, 2025 at 5:47 PM
“Riefenstahl” (Andres Veiel, 2024) és un documental centrat en l’aspecte personal i ideològic de la cineasta més famosa de l’Alemanya nazi. Mostra, de manera neutra, gran quantitat de documentació audiovisual sobre ella, deixant a l’espectador la llibertat de treure les seues pròpies conclusions.
“L'oro di Napoli” (Vittorio De Sica, 1954) consta de sis episodis independents que transcorreixen a Nàpols i estan protagonitzats per artistes italians de primera. Neorrealisme amb molta tendresa, farcit d’escenes icòniques. Bona mostra de la grandesa del cinema italià.
August 4, 2025 at 6:11 PM
“L'oro di Napoli” (Vittorio De Sica, 1954) consta de sis episodis independents que transcorreixen a Nàpols i estan protagonitzats per artistes italians de primera. Neorrealisme amb molta tendresa, farcit d’escenes icòniques. Bona mostra de la grandesa del cinema italià.
“Hedwig and the Angry Inch” (John Cameron Mitchell, 2001) és un musical agredolç que conta la vida d’un transexual víctima d’una operació de canvi de sexe clandestina que la deixar pràcticament mutilada. Film molt punky amb bona música i una ambientació trash molt colorista.
August 3, 2025 at 6:51 PM
“Hedwig and the Angry Inch” (John Cameron Mitchell, 2001) és un musical agredolç que conta la vida d’un transexual víctima d’una operació de canvi de sexe clandestina que la deixar pràcticament mutilada. Film molt punky amb bona música i una ambientació trash molt colorista.
Sòcol ceràmic del Castell d’Alaquàs.
July 27, 2025 at 1:26 PM
Sòcol ceràmic del Castell d’Alaquàs.
Que no ens enganyen. Per a qualsevol persona amb sentiments, el Tamarismo li donava llàstima i vergonyeta. No va ser el triomf de la gent no normativa, va ser una operació per al lucre econòmic de Gestmusic, el Sardà i tota la seua troupe. I quan la cosa deixà de generar cash, els abandonaren i punt
July 23, 2025 at 12:11 PM
Que no ens enganyen. Per a qualsevol persona amb sentiments, el Tamarismo li donava llàstima i vergonyeta. No va ser el triomf de la gent no normativa, va ser una operació per al lucre econòmic de Gestmusic, el Sardà i tota la seua troupe. I quan la cosa deixà de generar cash, els abandonaren i punt
“Terrore nello spazio” (Mario Bava, 1965). Fantasia pop i colorista que en algunes escenes recorda molt sospitosament al primer “Alien” de Ridley Scott, rodat 14 anys després. Una petita joia SF de baix pressupost dirigida per uns dels mestres del giallo.
April 27, 2025 at 6:39 PM
“Terrore nello spazio” (Mario Bava, 1965). Fantasia pop i colorista que en algunes escenes recorda molt sospitosament al primer “Alien” de Ridley Scott, rodat 14 anys després. Una petita joia SF de baix pressupost dirigida per uns dels mestres del giallo.
“The Agony and the Ecstasy” (Carol Reed, 1965). Colorista i entretinguda superproducció que narra la gènesi dels frescs de la volta de la Capella Sixtina per Michelangelo. Molt interessant com recrea l’execució de les pintures, tot i que es basa en l’aspecte marmori que tenien abans la restauració.
April 22, 2025 at 12:33 PM
“The Agony and the Ecstasy” (Carol Reed, 1965). Colorista i entretinguda superproducció que narra la gènesi dels frescs de la volta de la Capella Sixtina per Michelangelo. Molt interessant com recrea l’execució de les pintures, tot i que es basa en l’aspecte marmori que tenien abans la restauració.
A les teles només te parlaran de “torrijas”, però a València tenim altres dolços de Setmana Santa que els peguen quaranta millons de voltes, com la coca de nous i panses.
April 18, 2025 at 5:30 PM
A les teles només te parlaran de “torrijas”, però a València tenim altres dolços de Setmana Santa que els peguen quaranta millons de voltes, com la coca de nous i panses.
“Carnival of Souls” (Herk Harvey, 1962) és un film del subgènere “estic mort i no ho se encara”, que ha tingut molta influència en directors posteriors, com David Lynch, Romero o el mateix Hitchcock. És una peça de culte de sèrie B, que passà inadvertida quan es va estrenar.
April 16, 2025 at 6:11 PM
“Carnival of Souls” (Herk Harvey, 1962) és un film del subgènere “estic mort i no ho se encara”, que ha tingut molta influència en directors posteriors, com David Lynch, Romero o el mateix Hitchcock. És una peça de culte de sèrie B, que passà inadvertida quan es va estrenar.
De un foradet de la talla del sostre m’ha aparegut esta planteta. He intentat buscar-la a Google Lens i no m’ix res. No se si algú pot saber que és. Sembla un fong.
April 14, 2025 at 3:05 PM
De un foradet de la talla del sostre m’ha aparegut esta planteta. He intentat buscar-la a Google Lens i no m’ix res. No se si algú pot saber que és. Sembla un fong.
“The Brutalist” (Brady Corbet, 2024) és una meravella visual, però, al meu parer, és excessivament llarga. Crec que la història podria ventilar-se perfectament en menys de 2h. Tot i la seua duració, algunes questions importants queden com en l’aire. I del tema Israel millor me calle.
April 13, 2025 at 8:42 AM
“The Brutalist” (Brady Corbet, 2024) és una meravella visual, però, al meu parer, és excessivament llarga. Crec que la història podria ventilar-se perfectament en menys de 2h. Tot i la seua duració, algunes questions importants queden com en l’aire. I del tema Israel millor me calle.
“Brief encounter” (David Lean, 1945) és una de les grans obres de la història del cinema. La història d’un (quasi)adulteri plasmada amb unes imatges nocturnes de gran bellesa, que transcorreix en gran part en una estació de tren. Que bé que queden els trens al cinema.
April 9, 2025 at 8:14 PM
“Brief encounter” (David Lean, 1945) és una de les grans obres de la història del cinema. La història d’un (quasi)adulteri plasmada amb unes imatges nocturnes de gran bellesa, que transcorreix en gran part en una estació de tren. Que bé que queden els trens al cinema.
Reposted by Sancholovesarts
Italia es una de las cunas cinematográficas del mundo, de modo que el hilo de hoy contiene una selección de películas del país de la bota. Espero que os resulte entretenida, y si os descubro alguna sería estupendo. 🧵🧵
April 8, 2025 at 6:33 PM
Italia es una de las cunas cinematográficas del mundo, de modo que el hilo de hoy contiene una selección de películas del país de la bota. Espero que os resulte entretenida, y si os descubro alguna sería estupendo. 🧵🧵
“The Congress” (Ari Folman, 2013). Distòpia desencantada totalment premonitòria, on una Humanitat empobrida i desesperançada es adicta a una droga que els fa creure que viuen en un món de dibuixos animats on poden ser el personatge que vulguen. Obra confusa alguns moments però interessant.
March 31, 2025 at 12:29 PM
“The Congress” (Ari Folman, 2013). Distòpia desencantada totalment premonitòria, on una Humanitat empobrida i desesperançada es adicta a una droga que els fa creure que viuen en un món de dibuixos animats on poden ser el personatge que vulguen. Obra confusa alguns moments però interessant.
“Diplomatie” (Volker Schlöndorff, 2014). La destrucció total de París va ser una de les últimes maldats que intentà la ultradreta en el seu propòssit fallit de dominar el món amb el tirà Hitler al capdavant, després d’haver arrassat Europa i mort a més de 60M de persones. Així són. No ho oblidem mai
March 23, 2025 at 5:50 PM
“Diplomatie” (Volker Schlöndorff, 2014). La destrucció total de París va ser una de les últimes maldats que intentà la ultradreta en el seu propòssit fallit de dominar el món amb el tirà Hitler al capdavant, després d’haver arrassat Europa i mort a més de 60M de persones. Així són. No ho oblidem mai
“Il Casanova di Federico Fellini” (1976) és potser la millor aproximació a l’època barroca que s’ha fet mai al cinema. Perquè no només mostra el barroc, si no que l’obra en si és barroquíssima. Una superproducció excessiva i hipnòtica, grotesca, màgica i exuberant, rodada integrament en estudi.
March 22, 2025 at 5:47 PM
“Il Casanova di Federico Fellini” (1976) és potser la millor aproximació a l’època barroca que s’ha fet mai al cinema. Perquè no només mostra el barroc, si no que l’obra en si és barroquíssima. Una superproducció excessiva i hipnòtica, grotesca, màgica i exuberant, rodada integrament en estudi.