Quisvulla que sigui la persona que s’amaga darrere el pseudònim M. V. i ha escrit “Confessions d’una sugar baby” (edicions de la ela geminada), la felicito pel llibre: està molt ben escrit i és divertidíssim.
@laelageminada.bsky.social

“Los pets farcits són naturals d’aquells qui dins es darrers dies són anats a Vega, a s’Altra Banda, perquè com venen farts de greixera de peus, sobrassades, remolcades de marisc, ab tota casta de menjarots i amb molta vinassa surt es pet inflat d’un poc de cada cosa.”
Via @Minoricense

La “Nota de l’autor” que hi ha al final d’”Els claustres”, de Víctor García Tur, està molt bé.

Al com-s’ha-fet d’“Il gattopardo” (2025), el coreògraf confessa que el vals de don Fabrizio i Angelica “és clàssic però modern: fa girs a l’esquerra com el ballaven les meuques”.

"Hi ha qui el balla així”, diu, “abans era impensable”.

[…] sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

Asseguts a la barca.

D’esquerra a dreta: el meu besavi, la meva àvia, el germà de la meva àvia, la meva besàvia, la meva rebesàvia i dues persones més que ja preguntaré qui són.

Anys 20. Dia festiu. No en feien la cara: devien passar-s’ho bé.